5.1 Criteris d'avaluació
Quan utilitzem i citem altres documents o publicacions al nostre treball, ens hem d’assegurar que siguin rigorosos i que no contenen informació esbiaixada o errònia.
A l’hora de fer aquesta avaluació cal tenir present el tipus de font d’informació que estem tractant, tenir clar quin és el propòsit de la publicació i a quin públic s’adreça (àmbit acadèmic, professional o públic general).
En la publicació acadèmica tradicional, l’autoritat i el rigor es pressuposen en documents que hagin superat una revisió per parells (peer review). També ens podem guiar pel prestigi de l’autor, de la revista, de l’editorial o de l’entitat que l’hagi publicat.
Per a altres tipus de fonts en línia i llocs web, és convenient fixar-se en els crèdits del lloc i en la informació sobre l’autoria, el prestigi de l’entitat o de la persona responsable del contingut, etc. També cal veure si la informació que ofereixen es basa en fets contrastats o es tracta d’opinions, si la informació conté errors, etc.
En el cas que usem fonts primàries en format digital com a objecte d’estudi, cal estar segurs de que la versió que estiguem utilitzant sigui la correcta i, en el cas d’edicions digitals de textos impresos, que es pugui identificar a quina edició impresa es corresponen.
5.2 Revisió per parells (Peer Review)
Quan es parla de publicacions acadèmiques revisades per parells es fa referència a la pràctica segons la qual experts en la matèria examinen els manuscrits abans de l’acceptació per a la seva publicació. Aquesta revisió per parells assegura que la recerca dels articles publicats sigui de qualitat.
Hi ha diferents formes de localitzar articles acadèmics revisats per parells. Per començar, es pot fer un filtratge previ quan busquem a una base de dades. La majoria permet filtrar els resultats per aquest tipus de publicacions quan executem una cerca.
Una altra forma de saber si els articles d’una revista estan revisats seria examinant la política editorial d’acceptació de manuscrits de la revista, les instruccions als autors i mirant si els membres del consell editorial o els consultors externs són experts en la matèria.
Directoris de revistes com l’Ulrich’s informen sobre si el contingut de les revistes incloses són de tipus acadèmic.